L’escoltisme neix a Anglaterra l’any 1907, fruit de la intuïció de Lord Baden Powell que, observant i retenint els comportaments i les inquietuds dels joves del seu temps, va desenvolupar una proposta educativa que tenia com a objectiu la formació de ciutadans compromesos i responsables. La proposta donà el protagonisme als nois, en totes les seves activitats. Uns anys més tard, el 1912, la muller de Lord Baden Powell, Lady Olave, fa una proposta per a les noies: era el naixement del guiatge. El moviment pren ràpidament una gran volada i en poc anys s'estén a molts països del món.

A Catalunya des de principis de segle ja es coneixen intents de formar grups escoltes, però no és fins als anys vint quan es consolidà un escoltisme conforme a la societat catalana. Així, el 1927 Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya i el 1931 Mn. Batlle funda el que seria l’Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat en un principi a uns baixos del carrer Diputació, no gaire lluny del Passeig de Gràcia. El 1932 neix la Germanor de Noies Guies.

Amb l’inici de la guerra civil espanyola projecte de l’escoltisme català i del nostre agrupament queda malmès. A l’exili, Mn. Batlle coneix a fons l’escoltisme que es feia a Europa, cosa que impulsà el naixement, de manera clandestina, d'una banda, Minyons Escoltes i de l’altra, Guies Sant Jordi.

L’agrupament Mare de Déu de Montserrat, va renéixer amb Llorenç Satorres. Acabats d’instal·lar al Casal de Montserrat, L’Agrupament adscrit a la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat inicia als cinquanta una època de creixement i consolidació.

L’any 1950 és l’inici de la gran embranzida de l’Escoltisme. Durant els últims anys de la dècada dels cinquanta, i amb motiu de la suspensió d’activitats que decidí el Consell General, el nostre Agrupament rep l’encàrrec de responsabilitzar-se de la formació de caps i de les activitats generals de la Branca de Minyons. A principis dels seixanta es cremen el Casal Montserrat del carrer dels Arcs i novament hem de buscar un nous locals.

Mentre tant, no tots els agrupaments estaven d’acord amb estructuració del moviment, a causa de les tres opcions d’escoltisme que divergien per raons d’història i d’opció educativa: MM-BSC i BSC i DDE.

A l’inici de la dècada dels setanta l’agrupament es trasllada definitivament als locals de la Plaça Bonanova. És moment de canvis i Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van evolucionant de manera paral·lela com a espai de formació democràtica i de renovació pedagògica i es van convertir en una escola de democràcia i civisme. El treball conjunt entre ambdues associacions va portar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D’aquesta manera, es va crear Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), que introduïa definitivament el concepte de coeducació, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies.

El 1981 es celebren els cinquanta anys de l’agrupament. Amb la dictadura encara molt ressent, són anys de plena ebullició amb el restabliment democràtic. El temps va passat i la societat va canviat els seus valors i les seves necessitats. L’escoltisme ja no és única oferta de lleure a l’abast de les famílies. Per primera vegada, l’agrupament ha de dedica esforços per posicionar-se davant d’altres ofertes de lleure.

A mitjans dels noranta l’Agrupament inaugura una nova unitat. Els Castors i Llúdrigues que permetrà obrir les portes als nens i nenes de sis a vuit anys.

L’agrupament va evolucionant, juntament amb el Moviment, continuat contribuint en l'educació de moltes generacions. Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya segueix sent una entitat dinàmica, capaç de mobilitzar 15.000 joves i que ha sabut adaptar-se al llarg del temps a la realitat juvenil i a la societat catalana, apropant la proposta als joves i aprofundint constantment en el mètode de treball que és propi de l'escoltisme per fer-ne una eina útil a les necessitats dels nostres dies.